contradiccions voluntàries

L’amor és complicat? No ho crec. Més aviat és bastant simple. Fins i tot buit m’atreviria a dir. Els que som complicats som les persones. L’amor no és un sentiment massa difícil de descriure. Tots sabem el que és, tots el volem, tots l’entenem. És un sentiment d’unió profunda amb una altra persona. Punt. Ja està. I si és així què és el que fa que mai sapiguem afrontar-lo? Potser que és massa absolut. Que no està fet per nosaltres que som parcials. Que sempre estem a mig fer. A mig camí de no sabem ben bé què. És obvi que un sentiment perfecte ens ve gran, ens sobrepassa. No té matisos. El sentim incondicional. I nosaltres no ho som. Se’ns fa irracional. No atén a judicis ni a arguments. L’enamorament sempre té un perquè. Té a veure principalment en allò del lloc i moment adequats. Però això no té importància. Per molt que sapiguem que ens hem enamorat a causa del moment emocional on ens trobem, i que per tant l’amor és subjectiu; el que ens aclapara és absolutament inqüestionable. Vull aquesta persona i la vull ara. A vegades aquest sentiment es dóna mútuament de forma tant semblant que ens arribem a creure que és un sol sentiment compartit per dues persones. No, l’amor no és un compromís, com l’amistat. L’amor és individual. La parella, l’estimació, l’amistat són diferents de l’amor. L’amor apareix i desapareix. És com qualsevol altre sentiment en aquest sentit. Però en canvi no té nivells. No podem sentir una mica d’amor. De fet, no el podem ni controlar. D’altres vegades, moltes, l’amor no és correspost. Molta gent, en aquests casos, sap fer una cosa que jo trobo extraordinària. Inhibir el sentiment i seguir com si res. No és que de cop deixin de sentir, simplement ho ignoren. I si mai se’n tornen a recordar ja no hi és. Alguns, en canvi, ens quedem atrapats en un sol punt. I l’amor s’apodera del nostre cos i del nostre temps. Intueixo que en els dos camins falla alguna cosa. Què ens passaria si ens deixéssim sentir? Sense negar l’evidència: no passarà. Però vivint-ho: l’estimo. És dolent estar enamorat d’algú que no ho està de tu? Per què? I per qui és dolent? Frases habituals: “t’estàs fent mal”; “t’estàs muntant una pel.lícula”; “passa pàgina”. No vull passar pàgina! I tens raó, tampoc vull estar tot el dia plorant pels racons… L’amor posa a uns éssers estranys, maniàtics, mediocres, contra les cordes. L’amor és la perfecció. Llàstima que només el puguem sentir nosaltres, que som la imperfecció.