primaveral

Avui farem calaix de sastre. Recull d’experiències.

Calaix de sastre sona costumbrista.

Liz Taylor.

L’altre dia vaig anar d’excursió. A la Universitat. Un divendres al matí. Em vaig deixar convèncer per anar d’oient a una classe d’història del teatre a la Facultat d’Història de l’Art. Vaig aprendre unes quantes coses que no sabia, i en vaig tornar a sentir algunes que ja sabia. Però amb el que em vaig quedar més és amb algunes anècdotes/reflexions. A saber:

Això ho va explicar el senyor professor: el tamany de l’ABC és l’ideal perquè els funcionaris el puguin dissimular sota la paperassa.

Això ho vaig pensar jo: que contents estarien els professors si els miréssim més als ulls i empatitzéssim amb ells. Jo vaig pendre alguns apunts, però la major part de l’estona mirava al senyor que parlava. Concretament de Goldoni. No sabia que cap al final de la seva vida havia viscut la Revolució Francesa. La resta, els alumnes, apuntàven amb la vista al paper. I ell, el senyor que parlava, buscava la meva mirada, entre estranyat i agradablement sorprès.

M’hauria encantat dissertar amb ell, però no ho vaig fer. No em va semblar adequat que l’oient fos l’únic que ho fes. Em vaig equivocar?

Després vam anar a esmorzar, i donant voltes al meu pensament crític consubstancial no em podia creure com pot ser que la nova facultat de la UB del Raval sigui tan lletja i  freda i tan desgraciadament esquerpa amb el seu entorn. Directament és sinistra. Però més enllà de la façana també vaig començar a donar voltes al sistema educatiu universitàri. Què se n’ha fet de la Universitat com a lloc en què adults recén estrenats comparteixen coneixements amb els savis i dibuixen el futur? En quin moment s’ha convertit en una continuació de l’institut però amb amiguets nous? On és la filosofia crítica vers l’entorn més enllà de l’especialitat de la carrera?

No penso respondre a tot això. Perquè no ho sé. Però m’inquieta.

Després de l’experiència em vaig anar a comprar una planta d’aquestes que es cuiden soles, que tant els hi és el balcó que el menjador i que van florint. Per celebrar la primavera.

Canviant de tema. Començo a estar una mica cansat de la tonteria aquesta de que ara és un plaer arribar a casa de festa i que la roba no faci olor a tabac. Va home va! Que no rentes la roba quan has sortit de festa? I quan arribes a casa de debò que et poses a olorar-la, gamarús? Vés-te’n a dormir la mona…

Ah! I el cànon digital està mal fet i per tant és il.legal!

I en Gaddafi segueix donant pel…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s