ara resulta que no fumem

Ja ho he entès tot. M’explico:

Ahir diumenge vaig anar a veure flamenc -música i ball- a Robadors, 23. No és que no em sàpiga el nom del bar, sinó que el nom és l’adreça. Cada diumenge a les 21h per 2eur fan flamenc, rumba, etc. i deprés una jam session. Si arribes una mica tard et surt gratis. Però el lloc és molt petit, així que ahir vaig pagar els 2 eurets molt a gust per posar-me a primera fila; literalmet sota les calces de la bailaora, perdoneu l’expressió. Ahir particularment va valer molt la pena. No és que jo sigui un expert en flamenc en concret ni en folklore en general, més aviat al contrari; però a mi em va arribar als ossos, em van transportar a llocs indescriptibles dins la meva imaginació i em van aconseguir treure de la nebulosa típica de diumenge durant una bona estona. En aquest estat de clarividència hi havia però un element estrident. I no té res a veure amb els artistes. Davant meu hi havia asseguts un grup d’europeus. Amb cara d’europeus. Ja sé que se suposa que nosaltres també som europeus. Però tots sabem quina és la cara d’europeu, i nosaltres no la fem. Encara. El que em va cridar més l’atenció d’ells va ser aquesta expressió -facial i corporal- de pànic. Com si els haguessin deixat enmig d’un safari africà. I evidentment nosaltres, el públic i els flamencus, érem els lleons. Que els podíem atacar en qualsevol moment. Perquè som salvatges. No vull dir ni insinuar que els europeus estiguin convençuts que aquí al sud som neanderthals. És més aviat un acte reflex, que sumat a la cara de pànic que ja fan de normal als seus països es converteix en terror quan vénen aquí.

Al bar, evidentment, ningú no fumava. Al principi. Després era més relatiu. És molt divertit quan veus algú fumant dins d’un bar i al mateix temps un altre fumant a fora; allà passant fred. Per als que no els interessa massa la Història, un petit apunt: fumar era una cosa molt extranya que fèiem fins al 2 de gener. Consistia en cremar unes herbes, tipus orenga però més sec, dins d’un paper embolicat com un cilindre. I aspiràvem el fum. No m’explico gaire bé… El que més s’hi assembla avui en dia serien els porros. Una barbaritat, en tot cas. Doncs això, fumar, ho fèiem uns quants; però als bar i discoteques ho fèiem tots. A Europa també havia existit això de fumar, però ja ho havien deixat uns anys abans que nosaltres.

Aquí al mig vull dir una cosa en sèrio. A mi em sembla que l’angoixa que tenim ara els fumadors és molt més gran que el plaer que tenen els no-fum. I que ningú és fumador passiu per anar a un bar on es fumi. El fumador passiu és aquell que conviu a diari durant anys amb el fum en llocs mal ventilats. Per tant ventila bé, òst…! I ara surt això de “podem anar al bar amb els nens”. Jo penso: 1. Un nen no és una cortina, que si li fumes al davant agafa el fum i la olor. 2. Senyora, no ha d’anar amb el nen al bar! Però jo sóc un radical…

I de cop m’he il.luminat. L’objectiu de tot plegat és que acabem fent cara d’europeus. Així serem lo más i deixarem de fer-los por, perquè nosaltres també ho serem, d’europeus. Tot plegat és: el civisme, recicla, vés en bici/metro, els cotxes no són per córrer, etc. etc… i no fumis… en societat. És a dir: oblidem-nos de l’esponteneïtat mediterrània i siguem maniquís aterroritzats de cara la galeria. No fos cas que acabéssim fent una revolució com aquí al costat. Després, en privat, pots ser un humà normal i corrent. Tots sabem que els europeus es droguen, fumen, s’emborratxen i fins i tot follen! Alguns segresten les seves filles i tenen fills amb elles, però tot queda a casa. Al carrer i en públic tot ben net. Amb cara d’escolanets i de no haver trencat mai un plat.

L’únic problema és que no en sabem, no ho fem bé. Deixem de fumar i llavors ens fotem a cantar flamenco! I som bruts, home. Ara els bars fan pudor a pet, aixella i desinfectant, algú ho havia de dir. Clar, encara tenen por així… I com que no entenem res anem al teatre i denunciem que els actors fumen a escena. I llavors surt el productor i diu “no senyora, que fumen orenga”. En fi, ja n’aprendrem.

2 pensaments sobre “ara resulta que no fumem

  1. juas juas!!!!molt graciós el post! crec que per molt que intentem fer veure que som civilitzats, freds, civics, rectes i europeus….en algun moment tenim i sempre tindrem, algun “desliz” que fa evident que som mediterranis, incivics, cridaners i espontanis!
    A la pròxima vinc! muakks

  2. Quan tots siguem ben hipoal·lergènics al carrer i cada cop més passats de voltes a casa nostra, quan aconseguim ser bipolars com els anglesos (frígids de dia, bestiespardes de nit), quan aconseguim que la imatge depurada del que som s’estengui tant que es faci veritat… QUÈ?
    Doncs que haurem aconseguit la gran fita de la humanitat: enganyar a la humanitat mateixa en la definició de la humanitat en si!!
    …ara resulta que no fumem…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s