metodologia

927938_622887604462734_1176164596_n

Criteri: none. Estil: none. Llengua: la meva. Dialecte o variant lingüística: el/la de casa meva. Horari: GMT+1. Estat Civil: tard. Objectiu: none. Temàtica: ingenuïtat urbana. Banda Sonora: youtube. Banda Visual: tumblr. Ideologia: més cap aquí que cap allà. Referències: none. Bibliografia: none. Corrector ortogràfic: 1985. Orientació sexual: la bona, homosexual. Nacionalitat: none. Autor: jo. Col.laboradors: vale. Experiència: 29. Color de cabells: castany. Ulls: ídem. Pell: ídem o fina. Hemisferi: ric. Orientació religiosa: nudista. Sabor: saladet. Orientació física: horitzontal.

Aproximadament. Preguntes?

imatge: nicanor garcía – http://instagram.com/nicanorgarcia

 

Glòries, primera part

Què és la plaça de les Glòries? De fet, ¿quines son les Glòries Catalanes? Abans que enderroquéssin el tambor (o anell, viaducte, vial elevat, ¿pont?, o com li volgueu (pogueu) dir) hi havia als jardinets centrals –sí, aquells que estaven enreixats- una mena de petits murs a mode de quasi-monòlits dedicats cada un a una glòria diferent. Però mai les vaig apuntar i ara, gràcies a Déu, ja no hi són. L’autor no s’ha documentat convenientment. No puc continuar. No, no i no. Recés tècnic: iPhone -> Google -> i: V(W)iquipèdia ens informa de quines son les glòries en concret. N’hi ha 12, com els apòstols. Això deu ser una pura coincidència, perquè vivim en un país laic. Ah, no, que això és França. Espanya és aconfessional, o alguna cosa per l’estil. I ja n’hi ha prou: no penso pseudodocumentar-me més. Qui vulgui que agafi la consti i busqui l’article aquell que és un prodigi de la ciència paranormal, perquè evidentment no ho és del dret, on els sietejinetesdelapocalipsis* deixen anar allò de no ens casem amb Déu però si tots (els bons) espanyols son papistes doncs nosaltres més.

Tornant a la “plaça”: ordenades per ordre rigurosa i religiosament cronològic les 12 Glòries son (aquí poseu sons de tambors, trompetes, quàdrigues romanes o el que cregueu): l’ART ROMÀNIC; l’ARQUITECTURA GÒTICA; el CONSOLAT DE MAR; el DRET CATALÀ; PAU I TREVA; la MASIA I LA TERRA; la INDUSTRIALITZACIÓ; l’APORTACIÓ A LA CIÈNCIA I LA TÈCNICA; la RENAIXENÇA; el MODERNISME; la LLUITA PER LA LLIBERTAT; i el RESTABLIMENT DE L’AUTOGOVERN. Va home, va. La masia?? I on son els almogàvers?, i en Jaume I? o no ho sé: en Bruch ni que sigui! Sense que se’m penji l’etiqueta de bel.licista però una mica de garbo,no? Vull dir que vale que som pacifistes i piadosos i ecologistes, però si em poses Glòries així en majúscules un s’espera una mica de tot: una cosa així sonora tipus Lepanto!, Alcázar de Toledo!. Estic molt decepcionat. Jo em carregaria lo de la masia; no perquè no moli sino perquè de cases de pagès n’hi ha a tot arreu, no ens ho hem inventat nosaltres. La llibertat i l’autogovern els podem posar en un de sol. La ciència i la tècnica és mentida: el SEAT600 és italià. Ara en tenim 9. I podem afegir-hi: la llengua catalana, l’11 de setembre i els segadors. Estic molt temptat d’afegir-hi el Pa amb tomàquet. Però llavors serien 13 Glòries i nyeeeee.

Donem per tant per inaugurat el FESTIVAL INTERNACIONAL (avera qui és el cutre que es monta un festival NACIONAL…) de la NO-PLAÇA; amb:

secció oficial: GLÒRIES PÀTRIES (sel.leccionades d’entre les 12 Teresines originals)

secció NOVES GLÒRIES JOVES

secció GLÒRIES d’estar per casa

gran festa de cloenda-bonus track: la Canòpia o ¿què en fem d’aquest descampat?

continuarà…

*els set pares (ponents) redactors de la constitució espanyola del 1978: Gabriel Cisneros Laborda, Miguel Herrero y Rodríguez de Miñón, i José Pedro Pérez-Llorca Rodrigo per la UCD; Gregorio Peces-Barba Martínez pel PSOE; Jordi Solé i Tura pel PCE; Manuel Fraga Iribarne per AP; i Miquel Roca i Junyent per les minories basca i catalana (CIU i PNV).

setembre

Ai, ai, ai! Que ja arriba, que ja és aquí! Corre, corre. Sant tornem-hi. Adéu trikini, hola agenda escolar. Esteu apunt? I quina feinada que se’ns ve a sobre. La mani, la bandera, votar, no votar, votar en un país normal. Castanyes, panellets, jalouín, despertador i canvi horari. No és un setembre qualsevol: és el tres-centè! S’han acabat les rebaixes, obrir els diumenges, els turistes se’n tornen a casa. ¿?. I la Diagonal, el Passeig de Sant Joan i el de Gràcia segueixen en obres, entre d’altres. La Línia 9 no arriba a l’aeroport, ni a la Zona Franca. Però la rutina sí! I amb una mica de sort potser deixa de ploure.

Amb el temps un s’acostuma a mirar-s’ho d’una altra manera. A començar de nou: un any més vell i un any més savi. Pots fer el mateix que l’any passat però no sortirà igual. O pots fer-ho diferent a risc que res canviï. Perdoneu la inconcreció però encara estic de vacances. No us vull enganyar: lleva’t d’hora, vés a treballar, fes la compra, no et preocupis massa, busca’t una o més parelles sexuals, cantusseja, no beguis massa, menja sa, compra’t roba, demana hora al dentista, paga els rebuts, vés al gimnàs, no fumis, condueix amb precaució, no parlis massa. Sinó corres el risc de no ser feliç, començar el curs amb mal peu i arribar al dia de Nadal de mal humor. I que consti que no us vull pressionar. Però és que aquesta època té això: que no és ni estiu ni tardor; ni fred ni calent; ni set ni nou; ni julià ni gregorià; nichichanilimoná. I si et despistes pots acabar qualsevol dia a la cantonada de Paral.lel (també en obres) amb Nou de la Rambla perdut i drogat fins a les celles. Qui avisa no és traïdor.

Hay amor

Hay amor que despierta las fieras

Ay de aquel que no te sienta alrededor

Ay, amor, que nos abres las puertas

Hay amor tan necesario como el Sol.

 

Cuando llamas estoy,

a la hora que tú digas voy.

 

Cuantas veces nos quitas la pena

como tantas es amargo tu sabor

Hay amor del jardín yerbabuena

como espina puede ser desamor.

 

Cuando llamas estoy,

a la hora que tú digas voy.

 

Hay amor que despierta las fieras

Hay amor que derriba fronteras.

 

Si fueras posible amarrar

tenerte siempre cerca, poderte controlar

saber cada paso que das

si sales o si entras, si vienes o si vas

las narices enseñar.

 

Hay amor como inmenso es el mar

Es amor quien altera las venas,

como inventa las mareas o la flor

Ay, amor, que nos tienes en vela,

y a quien duerme se le para hasta el reloj.

 

Cuando llamas estoy,

a la hora que tú digas voy.

 

Hay amor como vos lo deseas

Hay amor que derriba fronteras.

 

Si fueras posible amarrar

tenerte siempre cerca, poderte controlar

saber cada paso que das

si sales o si entras, si vienes o si vas

las narices enseñar.

 

Hay amor como inmenso es el mar

Hay amor que derriba fronteras

Hay amor que despierta las fieras.

Ay, amor. Hay amor.

 

Alè

als afortunats:

Halo, de Beyoncé. Pantalla en negre. Uns ulls que mostren un món. Les parpelles s’obren. El cel; quasi crepuscular. Un blau apagat, ple de diminuts núvols prims. La lluna emergent, petita en un costat, gairebé imperceptible… Podré tornar enrere. Els diumenges a la Ciutadella. Estirats damunt el llit d’herba. Garbejant o grapejant sense més plaer que l’existència. Un solet exquisit, unes llaunes de cervesa. Riures, somriures. Paraules que se’n van amb la remor de tambors. Melanconia? Potser no. Potser només respirar. Parar un moment, repassar. Relaxar. Tot està bé. Res és com ho havíem dibuixat. Totes les petites coses, juntes i revoltoses. I els grans moments, tots els grans moments. Clavats dolçament a la ment, fins i tot aquells que ens van semblar una gran bofetada. Només puc sentir amor, per tu i per tots vosaltres. Sempre estareu amb mi. Sempre m’acompanyareu en aquest camí crucial i intrascendent que passa cada dia. És un plaer fer-ne un trosset al vostre costat. Prometo que no hi haurà rencor. Només amor. Fem el que hem de fer. Ens equivoquem, potser. Ignorem, ferim, perdem, recuperem. Facis el que facis, diguis el que diguis; hi posaré una mirada còmplice. No em penedeixo de res; tornaria a començar i no tinc ni idea de si faria el mateix. Escolta, escolto, el teu cor. Només una cosa: facis el que facis; fes-ho bonic. Res, ningú ni mai et perdonaran la lletjor.