Televisió de Catalunya ha decidit no encarregar una nova temporada d’Infidels. La sèrie s’acabarà la setmana vinent no l’altre. Éren els capítols i temporades compromesos.
Infidels ‘promou uns contravalors d’exaltació del divorci, l’adulteri i el relativisme moral que no són exemplificants en una societat en plena crisi de valors’.
No ho dic jo. Ho diu Unió Democràtica de Catalunya. Segons directe.cat: http://www.directe.cat/punt-de-mira/126690/ciu-deixa-morir-infidels.
No sóc periodista ni això un mass media. Per tant no m’he parat a contrastar les afirmacions. Directa i desgraciadament m’ho crec.
Primer, la crisi no és de valors, almenys no de valors morals. Potser de valors borsaris. Però sobretot de moneders buits. Moneders modestos, evidentment. Per tant no barrejem les coses.
Segon, el divorci, l’adulteri i el relativisme moral no són contravalors. Són realitats. I ningú ho està exaltant. Simplement a Infidels no han fet servir aquesta moralina provinciana de que tot el que no és normal s’ha d’acceptar però és un problema. Ser homosexual és un problema, divorciar-se, ser mare soltera, prostituïr-se, drogar-se, etc. Doncs resulta que una gran part de la societat vivim en les contradiccions morals democristianes sense cap mena de problema, amb orgull i passant-nos-ho molt bé. L’única exaltació que hi veig és a la vida. I ja era hora que algú li tragués dramatisme a coses que a molts ens semblen la mar de NORMALS, o almenys pertanyents a la vida íntima, privada, sagrada i individual de cadascú; on ja aniria sent hora que deixessin de fotre-s’hi socialistes per una banda i reaccionaris de missa per l’altra.
Jo diria que el que no agrada a alguns, no només d’Infidels, sinó de tota la línia editorial en ficció de TV3 els últims anys; és la llibertat de posar en dubte la moral catòlica. Posant-la on li toca. En les decisions privades de cada individu. No en la moral pública. En aquest sentit dues coses: som un país laic, és a dir la moral pública és laica i republicana. Els mitjans públics són per definició i han de ser laics i reflex del pluralisme de la societat. Per tant jo li diria a UDC que es posi amb la línia editorial del Grup Godó, que son amics seus. Però que els mitjans públics no han de ser reflex de qui governa.
No és excessivament important que una sèrie s’acabi on estava previst i no sigui allargada. Segurament per la qualitat de la producció és millor així. Però el que es veu venir de fons és un pas endarrere en la llibertat dels creadors audiovisuals catalans. Infidels és la última d’una petita saga de regeneració en la ficció catalana els últims anys, d’abandonament del melodramatisme i la cursileria, de la versió catalana del NO-DO (noticiero documental). En aquest país no tenim diverses opcions de televisió pròpia. De fet només tenim una televisió de referència. Si TV3 no vol una proposta no hi ha gaires més portes on trucar. Mentre això segueixi així Televisó de Catalunya hauria de garantir una obertura de mires capaç de donar cabuda a totes les tendències i opinions.
I finalment, una reflexió: a què estem esperant per crear alternatives privades a TV3, en català o castellà, de vocació generalista i universal amb seu a Barcelona?
Ara estava pensant, però, que potser tot plegat només pretén una línia editorial més acceptable per a la Generalitat Valenciana, més com Canal9, perquè poguem tornar a emetre al País Valencià… I jo “fotenlis” el rapapolvo…
ingenuïtaturbana 