Alè

als afortunats:

Halo, de Beyoncé. Pantalla en negre. Uns ulls que mostren un món. Les parpelles s’obren. El cel; quasi crepuscular. Un blau apagat, ple de diminuts núvols prims. La lluna emergent, petita en un costat, gairebé imperceptible… Podré tornar enrere. Els diumenges a la Ciutadella. Estirats damunt el llit d’herba. Garbejant o grapejant sense més plaer que l’existència. Un solet exquisit, unes llaunes de cervesa. Riures, somriures. Paraules que se’n van amb la remor de tambors. Melanconia? Potser no. Potser només respirar. Parar un moment, repassar. Relaxar. Tot està bé. Res és com ho havíem dibuixat. Totes les petites coses, juntes i revoltoses. I els grans moments, tots els grans moments. Clavats dolçament a la ment, fins i tot aquells que ens van semblar una gran bofetada. Només puc sentir amor, per tu i per tots vosaltres. Sempre estareu amb mi. Sempre m’acompanyareu en aquest camí crucial i intrascendent que passa cada dia. És un plaer fer-ne un trosset al vostre costat. Prometo que no hi haurà rencor. Només amor. Fem el que hem de fer. Ens equivoquem, potser. Ignorem, ferim, perdem, recuperem. Facis el que facis, diguis el que diguis; hi posaré una mirada còmplice. No em penedeixo de res; tornaria a començar i no tinc ni idea de si faria el mateix. Escolta, escolto, el teu cor. Només una cosa: facis el que facis; fes-ho bonic. Res, ningú ni mai et perdonaran la lletjor.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s