LA VIDA DIÀRIA capítol 7

La perspectiva

Quan rius ets feliç? O és quan tens un orgasme? No sé fins a quin punt molesta el despertador. La oportunitat de veure brillar el sol més a prop de l’hora d’esmorzar que de la de dinar no sembla una mala perspectiva. I segurament el que és interessant és el camí. Què has fet avui? Potser ja pots dormir tranquil. Potser les teves esperances t’estan matant. No vull dir que no haguem de tenir objectius. Però mai res serà com ho havies planejat. Hi ha dues coses que ens preocupen: la felicitat i els diners. I totes dues són subjectives i relatives. M’atreviria a dir que irreals. Viure és veritat: respirar, moure’s, menjar, parlar. I l’important és la salut. Però no ens preocupa: o en tens o no en tens. Sempre pots ser ric i feliç, i sempre pots perdre-ho. Comprar, és una meravella. Com ens agrada adquirir quelcom que no teníem, coses o experiències. És nou. Ens fascinen les novetats. Imagina’t que de cop tot està a meitat de preu. O, en canvi, que un bon dia i sense previ avís la caixera et mira com si fossis un extraterrestre quan li dónes el plàstic i et diu: “Què és això?”. Et lleves un dia al matí, apagues el despertador que et recorda que estàs viu, esmorzes i surts a comprar qualsevol cosa. Als tomàquets el cartellet diu: “3 abraçades/kg”. Com acumules abraçades? O petons, o moments. Doncs canviant-li el nom als euros. Perquè és igual quin nom li posis al sou, tu el que vols és poder pagar un tou de coses noves! No tenim preu, sinó ambició. No considerem quant valem, sinó si creiem just el nombre d’articles que podem adquirir amb la nostra suor. Si tens la sort que la teva feina et fa feliç ets un privilegiat. Perquè deixant l’idealisme apart ens hem muntat un món on necessitem que molta gent faci coses gens agraïdes perquè tot funcioni. Ah, que no tens feina? I això et fa sentir un desgraciat? No et sents realitzat? O el problema és que tot ho trobes car? No pots pagar allò, això o lo altre. Llavors el que et fa feliç és poder estar al nivell dels altres. Per tant la felicitat és material, i fugissera. No importa tot allò que has fet i estat ni tot el que aconseguiràs. No compres l’amistat, ni l’amor, ni els instants, les carícies o els sospirs. Compres tot el que et permetrà viure tot això: roba, viatges, casa, mobles, aliments, etc. Tendim a considerar la riquesa material com a real i fins i tot inamovible, i en canvi la felicitat com a abstracta i quasi onírica. Potser aquesta sensació de plenitud que et recorre de tant en tant, que reconeixes perquè és la contrària de la que et fa preocupar-te, és molt més veritat que aquests números que apareixen en una pantalla quan introdueixes un rectangle de plàstic a la ranura que hi a la dreta. Viure no és res més que passar l’estona; a vegades és agradable i et fa feliç.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s