Ja tornem a ser aquí. En realitat no hem anat enlloc i no sé a qui es refereix aquest plural. Potser el que vull dir és que ja ha passat la Mercè, torna a fer una mica de fred i sembla que tot es posi al seu lloc. Que la ciutat es posa a bategar de nou i que ja ningú està de vacances.
No sé si val la pena repassar l’actualitat perquè poques coses han canviat des del juny. La crisi; perdó: LA CRISI!!!!! Grècia s’enfonsa, Alemanya no reacciona i Europa és una entel.lèquia. La Revolució(ns) àrab va fent; amb la novetat que Muammar al Gaddafi es ja quasi un cadàver (política i físicament parlant). Ah, m’oblidava de la desaparició de la socialdemocràcia, que també va fent. Diuen que a l’estiu no passa mai res, i és gairebé veritat. Deu ser cosa de la calor. Barcelona és convergent, i això sí que és nou; però jo no noto la diferència…
Espero que hagueu pogut anar a la platja i estigueu morenets, que hagueu fet alguna festa major i tingut unes quantes crazysummernights. I que no hagueu treballat massa!
La novetat de l’estiu ha estat sens dubte que ha plogut tants dies com n’hi ha hagut de sol, deu ser el canvi climàtic…
El Grec va passar sense pena ni glòria, però arriba Temporada Alta a Girona; haurem d’anar d’excursió.
Jo he observat un nou fenomen aquests dies: n’hi dic la cuesta de setiembre. És com la de després de nadal, i, com tot, ve provocada per la crisi. La gent es pren l’estiu por todo lo alto, però com que hi ha menys calés arriba el setembre i no queda ni per pipes… De paga doble en paga doble i tiro porque me toca!
Als afortunats que fan vacances al setembre i a l’octubre: felicitats!, tot és més barat, no hi ha gent i esteu tenint molt més bon temps que al juliol…
Als demés, la resta de la humanitat: benvinguts al nou curs escolar, espero que ja tingueu agenda i que pogueu fer tot allò que heu planejat durant aquests mesos…
Estem una mica tristos (només una mica, eh) perquè…
… s’ha acabat l’estiu.
Vuelta al cole en Pryca,
Vuelta a la ciudad
Vuelta al mejor precio y calidad.
Tu sabes comprar.
Tu haces Pryca
Sabes elegir
Tu haces Pryca.
Un poema que ens fa reflexionar sobre diferents aspectes de la nova cosa. Com li diem a aquest periode? Tornada al cole si no anem al cole? Nova temporada, que sona massa televisiu?Inici de curs escolar que és asèptic i avorrit?
Jo acunyu el terme propossat pel Sociòleg NeoLlibertí J. Rubio: La Cuesta de Setiembre.
Benvinguts.
Potser Pryca va desapareixer perquè ningú sabia comprar, ningú va fer Pryca, ergo PRyca va deixar de ser.