La fragància
Tenim por, i tot i així sobrevivim. Sempre. Els animals ensumen el temor. És la olor de la fragilitat. És possible que encara siguem capaços de reaccionar. Existeix una petita oportunitat de considerar que el nostre olfacte és infalible. Que no ens enganya, que és la part de nosaltres mateixos de què més ens podem refiar. Ens dutxem amb xampú de coco; colònia i desodorant; ventila i posa incens; ambientador? Fa olor a cafè. I el resultat som nosaltres. I els altres. Som la nostra essència. Amb tots els seus complements. El nas no ens falla quan confiem en algú; les connexions són químiques. No hi ha estímul que arribi més directe al cervell i processem més ràpid que una olor. Per això necessitem prescindir sovint d’aquest do, és directe; clar i meridià. No podríem afrontar la nostra existència si ens deixéssim endur per tanta veritat. Però llavors podem estar perduts, ens falta alguna cosa. Un guia, el manual d’instruccions, que busquem a fora, a tot arreu i a qualsevol lloc. Preguntem deseperadament; busquem sense descans què fer, cap a on anar, a qui estimar, amb què insistir. I ens quedem sense respiració, corrent amunt i avall, sense destí ni camí. Perquè si ens aturéssim i deixéssim que la fragància vital ens envaís hauríem d’admetre irremeiablement que només hi ha un camí, i que el destí és l’oposat que dona sentit a la vida. És més sensat tenir por a sobreviure. Podem estar sols, perdre-ho tot, tornar-ho a guanyar i perdre-ho de nou definitivament i el món seguirà girant. I tots els elements de la naturalesa seguiran desprenent infinites combinacions definitòries. Assegurant la seva presència. Transcendint el seu espai físic. I potser mai ho podrem acabar d’entendre. Saber com és que un moribund sap que ja ha arribat. Ho percep, ho olora. I passi el que passi haurem de tirar endavant. I sempre hi haurà un demà que sempre serà un avui. Fins que arribi el dia en què la pudor serà tan forta que ens podrem relaxar. Si només podem morir una vegada i si a males sempre ens podem morir perquè estem tan preocupats? Respiro profundament: segueixo aquí.
ingenuïtaturbana 