n’hi ha que encara volem canviar el món

No vull dir que no estiguem en una Democràcia. Però ja n’hi comença a haver prou d’il·legalitzar la gent. La Junta Electoral m’ha recordat als dictadors àrabs. Vull recordar que en les generals del 2004 la gent va sortir al carrer la jornada de reflexió, indignats per les mentides del govern d’Aznar. Avui estem indignats perquè la classe política es riu de nosaltres a la cara. Milers de persones a la Puerta del Sol i a molts altres llocs d’Espanya són il.legals? No, només el dissabte. El dia consagrat a reflexionar sobre la nostra Democràcia no ho podem fer al carrer? No estan demanant el vot per ningú en concret. Per tant tenen, tenim, una cosa que està per sobre de buròcrates electorals, se’n diu Llibertat.

Estic una mica confós. Aquest diumenge passat no vaig anar a la manifestació. És cert que tenia feina a fer; però m’hagués pogut escapar una estona. No és que pensi que no hi ha motius per protestar, per cridar, per sortir al carrer. Em vaig voler informar una mica sobre la cosa i vaig trobar un manifest que tirava cap a un llenguatge pseudocomunista. Sóc incapaç de recordar on ho vaig trobar, però no crec que sigui massa complicat de buscar. El cas és que em va semblar incongruent i perillós sortir a qüestionar el sistema. M’explico: penso que ha quedat demostrat que la democràcia capitalista és el millor mètode o règim de convivència que la humanitat ha sabut trobar fins ara. Que el problema és el funcionament, no el model; que és suficientment versàtil com per poder funcionar molt millor (i també molt pitjor). Dóno per suposat que molts dels assistents a les protestes, que mereixen tot el meu respecte, no aposten per algun model més o menys proper al comunisme. Però això encara em preocupa més. Que a aquestes alçades ens posem en contra el sistema sense poder-ne oferir cap de millor, al meu entendre obre un immens camp al populisme. És per això que vull aprofundir una mica i analitzar què funciona i què no.

Comencem pel que sí:

Hem aconseguit ser un país desenvolupat i democràtic. Per molta crisi que tinguem seguim sent rics, si no mireu una mica cap al Sud. Som lliures i som un model de com un Estat amb un passat vergonyós i històricament abocat al fracàs des de feia segles es pot erigir en símbol de progrés i pacífica reconciliació.

I tot i així:

A nivell econòmic la burocratització, la incompetència, la falta de productivitat i la desconnexió del sistema educatiu de l’empresarial lastren les nostres possibilitats.

Independentment del que diguin Alemanya, Brussel.les o qui sigui un 21% d’atur és inadmissible i això és el que ens hauria de preocupar, i no el dèficit o els bons sobirans. El desequilibri en els comptes públics l’eixuga el creixement. I si el deute s’ha de reestructurar es fa. No podem salvar els interessos dels grans prestamistes mundials a costa del benestar general. No volem ni rescats ni més austeritat. Sí que hem de clamar per un sector públic més competitiu i més eficient. Al meu entendre la sobreprotecció laboral del funcionarat és indecent. Si l’Estat s’ha de posar a construïr fàbriques del que sigui que ho faci, però la gent hem de poder treballar. Especialment els joves, que hem de mantenir les pensions de tots els que es volen passar dels 65 als 100 vivint del cuento, perdoneu però algú ho havia de dir.

Pel que fa a la política la impunitat en la corrupció és alarmant. Sens dubte és positiu que surti molt més a la llum que abans, però ara que és visible ha de ser castigada molt més durament. El sistema electoral és complicat de reformar perquè el vigent intenta aplicar al Congrés el reequilibri territorial que hauria de tenir un Senat federal que avui en dia és pràcticament decoratiu. Però el que sí que és prou senzill és instaurar les llistes obertes i augmentar la transparència interna dels partits, en funcionament i finançament. Partits polítics, funcionariat i sindicats necessiten un rentat de cara que els deixi irreconeixiblement lògics i eficaços.

Una revisió a fons del model d’Estat i del seu passat es fa cada dia més imperativa: República laica de debò i repúdia pública del franquisme. I el que no vulgui donar aquest darrer pas, com el PP, potser s’hauria de replantejar si compleix amb unes mínimes credencials democràtiques.

I què podem fer?

Espanya és el gran exemple mundial de que qualsevol país pot sortir de la misèria. I aquest és el gran repte de la Humanitat en aquest segle XXI, acabar amb la pobresa al Món, i és possible. El model econòmic globalitzat no pot funcionar amb fronteres i el moviment ha de ser planetari.

El Món canvia molt depressa i se’ns està fent difícil prescindir d’ideologies desfassades. L’esquerra es trova desorientada perquè s’ha demostrat que el seu paradigma, el socialisme és absurd i cruel. La dreta es pensa que ara li toca a ella però es troba amb societats que després de votar-la es llencen al carrer per impedir que governin com ells creuen.

I jo penso: podem deixar-nos de dogmes del segle XIX i aplicar el sentit comú? La riquesa, el capital, els empresaris no són el dimoni, al contrari; i tots volem ser rics i viure bé. L’Estat és necessari, evidenment. Però l’Estat ha de funcionar de manera àgil, i amb el mínim d’impostos possibles. La competència ens estimula, però la majoria de subsidis ens aplatanen. No és la dreta, ni l’esquerra, és l’equilibri. Sense l’Estat del benestar la desigualtat ens aixafa. Però un Estat-mainadera ens aboca a la ruina i, siguem sincers, a la vagància paràsita.

Si ha arribat el moment, fem una Revolució.

2 pensaments sobre “n’hi ha que encara volem canviar el món

  1. Primerament ningú demana el comunisme…la frase democracia real ho diu: no es vol la que hi ha ara, en la qual, només és un exemple; els mitjans de comunicació estan totalment controlats i censurats per el govern, fet que ens diu que el poble te poc a dir.

    Després penso que està molt be que la gent pensi en solucions polítiques cap al canvi, però no és la nostra feina; jo no soc polític i no es pot vanalitzar aquesta professió dient que qualsevol persona formi un partit i deixin de sortir al carrer a queixar-se…si els metges per exemple fossin negligents i sortís la gent al carrer a queixar-se no els hi dirien que ho fessin ells no???

    Bé, crec que no és una solució el que està passant, simplement és un principi per començar a veure que moooolta gent està en desacord al COM s’està implantant la democràcia i el sistema polític actual. A partir de saber que molts no ens sentim representats, i miiiil i una cosa mes que ens indignen, es pot anar cap a QUÈ fer per canviar-ho…..poc a poc!
    ja està ..aquí la meva resposta amb mes o menys sentit!!! si vols anar a la mani de demà jo intentaré anar-hi!
    muaks

  2. Llegeix les reclamacions que es fan a Sol:

    http://www.elpais.com/articulo/madrid/quiere/Sol/elpepiespmad/20110520elpmad_2/Tes

    democràcia assambleària des dels barris, salari mínim de 1200 eur o que els polítics opositin (així tenen dret a ser encara més paràsits, i de per vida, com els funcionaris) són les millors perles… Hi ha moltes altres coses que em semblen coherents, però.

    La política no és una especialitat com la medicina, per això tenim un sitema democràtic republicà (el sistema és republicà de base encara que hi hagi un rei), que significa govern del poble, per tant ens concerneix a tots. I precisament aquest és el problema, que com que no estem concienciats ni informats els hi deixem fer el que volen. Democràcia real no vol dir res, és filosòfic i inconcret, i més en un país que ja és democràtic. En tot cas millor democràcia amb més d’allò i menys daixò. Si no demanem res en concret i ens quedem amb el rollete que això no ens agrada i prou no canviarà res. Propostes concretes i viables, que evitin el populisme i a Marx, a això em refereixo.

    Jo intentaré anar-hi aquesta tarda a veure què. Demà no crec que pugui.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s