LA VIDA DIÀRIA capítol 5

El paladar

Potser és veritat que ens passem el dia menjant. Potser és cert que fem les coses en el poc temps que ens queda entre menjar i menjar. I que quan comencem a arrencar, parem i anem a dinar; o a berenar, esmorzar, fer l’aperitiu, l’entrepà de mig matí, sopar, el ressupó. Els àpats són reunions socials. Les taules plenes, tothom menjant, així decidim les coses importants, també les banals. Ingerint tranquil.litzem els nostres instints i som capaços d’arribar a acords, de reviure bons moments que semblàven oblidats. Fins i tot quan ho fem sols remarquem la nostra condició d’ésser independent susceptible de ser admirat. I alimentar-se acaba sent secundari. Hem convertit la necessitat bàsica en un dels grans moments del dia. Per això necessitem seure, no sabem menjar ràpid i adorem les sobretaules. I s’allarga el que ja ha començat tard. Perquè nosaltres mengem tard. O bé tots els altres ho fan d’hora. Qüestió de perspectives. La dieta mediterrània requereix el seu temps. I aquí al sud els horaris són relatius. Ens asseiem en una terrassa, tu i jo. Fa sol, unes cervesetes? No tenim carta, us dic el que hi ha. T’ho saps de memòria? Jeje. No t’has deixat res? Porta’ns un hummus, doncs. I unes braves? Quant de temps sense veure’ns… Mmm. Aquests dies fa una mica de fresca; no em queixo, de fet és ideal. La temperatura perfecta per posar-se al dia tranquil.lament. M’he enamorat d’aquest i d’aquella, però me n’he anat al llit amb l’altre. I tenia bon sabor. Jo he trobat feina. No, la última és teva, menja menja. Tens temps? Anem a donar un tomb? És una meravella passejar per la ciutat quan arriba el bon temps. Veure el mar, perdre’s pel Born, pujar per la Rambla, donar una volta per la Boqueria. Tots els colors i olors del món. Tenim bona sensibilitat a l’hora de barrejar els ingredients: ho fem bonic. Posi’m cent grams d’allò. I un parell de lo altre. Aixòs com se diu? Ah. Doncs posa’me-n una mica també. Et convido a sopar a casa. Tu fas l’amanida? T’he trobat a faltar. No em recordava del teu gust. Has après coses noves. No hi ha res com els teus llavis. Tinc xocolata. Com t’agraden aquestes coses! Sí. Com m’agrades tu. (…) Me’n fas un? Clar, tens foc? Té. Encara tens gana? Sí, que no m’invitaves a sopar? Però són les tres de la matinada. I?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s