El Casament dels Petitburgesos

El dimecres vaig anar al teatre Almeria, a Gràcia, a veure El casament dels petitburgesos, de Bertolt Brecht, dirigida per en Víctor Álvaro. Just abans del torment de la final de Copa.

El començament és espectacular però, sense arribar a perdre l’interès, l’obra es va diluïnt en intensitat. Enlloc d’anar amunt, va més aviat avall. No és una caiguda en picat ni molt menys, però acaba no tan bé com comença, només això.

He de dir que en general em va agradar molt i que és molt recomanable per a tots aquells que ens encandila el teatre de detalls, on cada petit moviment està treballat, cada paraula. Una feina titànica, admirable, per part dels actors. L’únic inconvenient de la coreografia era que de tant en tant es posava per davant de la credibilitat, sobretot des de la meitat cap al final. S’ha de reconèixer que l’ambient no hi ajudava: la sala ressonava de buida; no sé si pel partit, pel preu astrononòmic de les entrades (de 18 a 22eur) o per totes dues coses.

Una gran obra de Brecht, simple, captivadora i demolidora, posada en escena amb una proposta entre clown i cabaret que en la meva opinió encara ressaltava més les virtuts del text. Un apunt interessant és com van resoldre la trencadissa del mobiliari i el menjar que requereixen el drama: no ho feien, més ben dit: jugaven que no ho fèien. Simple, fàcil i eficaç. Teatre pur, amb un punt acadèmic deliciós.

Vull mencionar també el teatre, l’Almeria. No hi havia estat mai i em sembla que hi han fet molt bona feina a l’hora de convertir-lo en espai escènic.

Fins aquí.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s