LA VIDA DIÀRIA capítol 3

La música

Quan de sobte algun esdeveniment en la nostra vida ens fa sentir petits, indefensos, incapaços d’avançar, agafem el telèfon i truquem a aquella persona. Li preguntem si té un moment per nosaltres. I ens escolta; i seguim endavant. És difícil expressar en paraules el que sentim. És molt més fàcil o natural expressar-ho amb el cos, amb la cara, plorant, cridant. Perquè quan ho posem en paraules ho hem d’ordenar, ho hem de racionalitzar. Componem una cançó que no sempre ens agrada i que ens fa sentir despullats. Amb el temps aprenem que la veu de la nostra gent ens tranquil.litza, ens amaina. De cop ens sentim protegits. Tots necessitem fer-nos nostres els sons que ens envolten. Quan tornem a la ciutat al cap d’uns dies o d’unes setmanes, tots els sorolls que conformen la música urbana ens van imbuint, ens calmen: ja sóc a casa. Ja no cal estar a l’aguait. Difícilment algú de fora pot arribar mai a entendre que poguem trobar a faltar secretament el xivarri de Barcelona. Som una ciutat estrident, cridanera. Arribem i se’ns sent. És la nostra forma d’existir. Fins i tot les biblioteques són aquí comparativament poc silencioses. I per això molt sovint no escoltem; perquè només volem copsar la melodia, el que ens transmet, no el seu contingut. Sovint el que ens fa ser éssers vius és aquesta capacitat de rebre i emetre sons. Sinó només som natura morta. Ens agrada dir coses, explicar-les, sentir històries, ballar cançons. No podem evitar tararejar quan estem contents. I diria que som contents, ja que l’alegria implica riure. I com a forma d’expressió sorollosa ens encanta riure. Som incapaços d’expressar les nostres emocions silenciosament. I això dóna intensitat a la nostra existència. Podem ser molestos, però explotem, som generosos i compartim. El patiment, la passió, la joia, la rauxa. I ho convertim en música. Perquè cantant és sempre molt més fàcil expressar el que ens passa. És el terme mig ideal, mediterrani, entre la freda, dura, matemàtica paraula i el crit de les cavernes. I ho acompanyem d’instruments, i ja tenim una banda, i fa calor i ja podem muntar un concert: l’estiu ha arribat, el soroll de l’onatge del mar ens relaxa. Aviat serà Sant Joan. Aquella persona explotarà amb nosaltres. Demà ens trucarem.

Un pensament sobre “LA VIDA DIÀRIA capítol 3

  1. et deixaré al Julio durant un dia sencer. et parla com si fóssis a 4 parets d’ell estant a un metre i no para de xiular. Mèxic és més sorollós. però m’ha encantat. plataforma a favor de sant joan. truca’m demà: serà un gran dia.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s