Buenos Aires

El dimecres vaig anar al Teatre Gaudí a veure Buenos Aires, de Rafael Spregelburd, dirigida per en Ricard Soler.

Em va interessar força. Vaig trobar a faltar algunes coses i me’n van sobrar d’altres. Em va agradar la proposta dramàtica. Em va faltar relació entre els personatges. I també em va faltar un personatge: la casa; no és només l’espai, és allò que basa la trama, que lliga els personatges i que justifica l’obra. Per tant potser les dues coses que no vaig trobar-hi són la mateixa. No és que s’eliminés l’espai, sinó més aviat que no el veies/senties. Em van sobrar: recursos parateatrals molt bonics, però a mi em distreien i no m’aportàven.

Em va encantar el text. Em van encantar ells, sobretot el professor i la dobladora. M’hagués agradat molt comprendre plenament quins sentiments tenien els uns cap als altres.

Penso que és un bon exercici teatral. Un bon exemple de consciència de l’espai; de noves maneres d’entendre la teatralitat; de prendre riscos; i de responsabilitat dramàtica. Però també penso que li falta rodatge, que pot i ha de créixer més. I que ho farà, ho faran.

Fins aquí; podria seguir, però millor els aneu a veure, fins a finals d’abril.

Un pensament sobre “Buenos Aires

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s