Coses que dèiem avui

No he fet mai una crítica teatral, per escrit vull dir. Per tot hi ha una primera vegada.

Diumenge vaig anar a veure Coses que dèiem avui, de Neil Labutte; dirigida per en Julio Manrique. La vaig veure a Vilafranca del Pendès. Suposo que no sóc l’únic que pel Grec es va quedar amb un pam de nas de veure l'”exhaurides” a la Beckett.

Abans de tot vull dir una cosa que mai no surt a les crítiques i que per mi és molt important: em va agradar molt.

Ja m’imagino que no es fa així això. Però és que també vull dir que no m’agrada com es fan les crítiques. Per això la justificació incial de que sóc novato. No perquè ningú sigui benevolent amb mi. Sinó per advertir que com que sóc verge m’ho inventaré.

Coses què dèiem avui és la unió de tres textos curts de Labutte. Tots tres sobre les relacions amoroso-sexuals. Algú potser està notant que no vull dir de parella. Perquè crec que no parla de la o les parelles; com a institució o com a fets. Parla dels individus. Una de les coses que fan els individus humans és follar. I d’aquest punt de partida sorgeixen certes relacions entre individus.

Labutte parla de les tres grans pors dels ésser humans envers els seus individus més propers, els suposadament incondicionals. La por a descobrir que et van traïcionar; la por a descobrir que et traïcionaran; i la por a descobrir que t’estan traïcionant. Parla de com n’és de més forta aquesta por, les expectatives, que no la realitat. I ho fa amb un llenguatge clar, meridià, sense concessions. Els personatges verbalitzen allò que en situacions similars nosaltres només pensem. Per això ens sembla tan real, perquè s’identifiquen amb el nostre ser profund.

Els actors: l’Aixalà no fa de tonteta-drogada i se’n surt molt bé.

Contres: Pel meu gust podria estar menys cridada: si hi hagués més contenció prèvia a les explosions aquestes serien encara més efectives. L’escenografia, simple i efectiva, està pensada per a la Beckett i posa nerviós que desaprofitin tot el prosceni en teatres grans a la italiana, com era el cas.

Per qui vulgui encara els hi queden bolos per la província, podeu consultar el telentrada.

Fins aquí.

2 pensaments sobre “Coses que dèiem avui

  1. Jo faria un post senser per explicar què és veure aquesta obra a un teatre com a Cal Bolet, tota una experiència…
    A part, per mi l’essència de l’obra seria la Veritat. Paraules molt ben escrites que expliquen el subtext de les accions humanes.
    Molt digna primera crítica!:)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s